fira recerca 2017

BipoGent a la Fira de Recerca en Directe

El projete BIPOGENT és un dels 12 projectes seleccionats per a ser presentat a la Fira de Recerca en Directe organitzada pel Parc de Recerca de la Universitat de Barcelona. A l’estand durant 10 minuts t’explicarem què fem, com ho fem i fins i tot podràs participar en un simulacre que et farà viure durant 3 minuts una experiència que reprodueix un estat mental d’estrès, similar a les situacions que viuen les persones amb trastorns mentals greus.
La Fira de la Recerca en Directe és fa dins al CosmoCaixa (Carrer Isaac Newton, 26, 08022 Barcelona) els dies 3 a 5 de Maig de 10 a 15h i el dissabte 6 de Maig de 10 a 14h.

Vilella

NARSAD, una fundació dels EUA, també finançarà el projecte BIPOGENT

La Dra Vilella rep un ajut de gairebé 100.000€ per al projecte Bipogent de la prestigiosa Fundació dels Estats Units d’Amèrica Brain and Behavior Research Foundation. Aquest ajut suposa un bon complement al finançament del projecte rebut per part del Instituto de Salud Carlos III. De fet permetrà que l’equip investigador en els propers dos anys pugui completar les anàlisis genètiques que s’havia proposat fer i que no cobria el finançament que tenien fins ara. L’objectiu més important és poder analitzar les mostres de sang de tots els participants de Bipogent i de unes 2000 persones més que han estat voluntaris en altres projectes de grups de recerca de l’estat i que formen part de la xarxa Cibersam.
A part de l’aport econòmic, aquest ajut afegeix prestigi al grup de recerca ja que aconseguir finaçament d’aquesta Fundació està molt ben valorat a nivell internacional per l’alta competitivitat que hi ha per aconseguir-ho.

logo Narsad

forocibersam

Investigadors del projecte Bipogent organitzen una taula rodona sobre “Mielina i psicosi” al V Foro sobre esquizofrenia del CIBERSAM

Elisabet Vilella coordinadora de la taula rodona va explicar breument la importància de la mielina per al bon funcionament del cervell. Erick J Canales-Rodiguez del grup FIDMAG Germanes Hospitalàries va explicar com la tècnica de neuroimatge permet estudiar la mielina i les alteracions que es troben en pacients esquizofrènics i bipolars. Marta Varela-Rey, investigadora del CIBEREH va centrar la seva poència en els resultats d’un estudi de la mileina dels nervis perifèrics en models de ratolí i rata en els que demostren que la producció de mielina está regulada per la metilació del ADN i com aquesta metilació es pot modificar amb la dieta. Finalment la ponència de Javier Campion de la empresa Making Genetics, va versar sobre l’impacte des esdeveniment vitals estressants sobre la metilació del ADN en les malalties psiquiàtriques. En conjunt va ser una taula que va aportar resultas molt novedosos sobre eines per estudiar les malalties psiquiátriques com la neuroimatge i la epigenètica.
exproreus

Campanya a Expro/Reus per trobar voluntaris per al projecte de recerca Bipogent

L’Hospital Universitari Institut Pere Mata i l’lnstitut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) disposen d’un espai informatiu a Expro/Reus per tal de donar a conèixer el projecte de recerca Bipogent entre els visitants al certamen, i trobar voluntaris que hi vulguin col·laborar o fer donatius.

L’espai estarà obert tots els dies de la fira i les persones interessades podran demanar informació sobre l’estudi i inscriure’s a la borsa de voluntaris emplenant un formulari.

Bipogent és l’acrònim d’un estudi pioner per determinar el paper del gen DDR1 en l’estructura i el funcionament del cervell de les persones amb trastorn bipolar. El coordina l’Hospital Universitari Institut Pere Mata i també hi participen l’Hospital Clínic i Fidmag (Germanes Hospitalàries Research Foundation). La importància de la investigació que s’inicia ara està determinada perquè és la primera vegada que s’estudia la influència del gen DDR1 en aquesta malaltia.

Per poder desenvolupar aquest treball, el projecte BipoGent cerca a les nostres comarques 200 persones d’entre 18 i 55 anys, disposades a fer unes proves clíniques i neuropsicològiques mitjançant enquestes i entrevistes, una extracció de sang per a fer un estudi genètic i una ressonància magnètica cranial per a fer l’estudi de neuroimatge.

El trastorn bipolar és una malaltia psiquiàtrica greu que afecta els mecanismes que regulen l’estat d’ànim. Les persones que el pateixen poden oscil·lar des de l’eufòria patològica, anomenada mania, fins a la depressió, passant per fases d’eutímia, és a dir, en les que l’estat d’ànim és normal.

Es calcula que a Catalunya més de 100.000 persones pateixen trastorn bipolar i més de 300.000 estan afectades pels diferents tipus del trastorn. A la província de Tarragona la prevalença està al voltant de l’1 per cent de la població, de manera que s’estima que unes 8.000 persones poden presentar la malaltia.

Les persones interessades en aquest projecte de recerca es poden apropar a l’Expro/Reus fins el 12 d’octubre o bé consultar la pàgina del projecte http://bipogent.cat/ o contactar amb el telèfon 683 303 530.

Notícia

investigacio_reus.jpg

El Pere Virgili busca fondos para un estudio del trastorno bipolar

El centro científico confía en reunir 120.000 euros para desarrollar la investigación liderada por el Pere Mata

Actualmente las ayudas procedentes de la administración pública son insuficientes para financiar los proyectos científicos, mientras que la investigación biomédica sigue necesitando de una gran cantidad de recursos. Por esta razón el Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) de Reus ha emprendido una campaña para fomentar las donaciones, a través del micromecenazgo, y resaltar la importancia de la colaboración ciudadana para impulsar la investigación biomédica.

El primer estudio abierto a esta iniciativa es el BipoGent, liderado por el Institut Pere Mata y en el que también participan el Hospital Clínic de Barcelona y la Fundació Germanes Hospitalàries (FIDMAG). El objetivo de la investigación es demostrar la influencia del gen DDR1 en el desarrollo del trastorno bipolar. «El Ministerio de Economía y Competitividad, a través del Instituto de Salud Carlos III, sólo ha financiado el 50% de la investigación, cuya duración será de tres años, y nos hacen falta otros 120.000 euros», asegura Elisabet Vilella, directora del área de investigación del Hospital Universitari Institut Pere Mata y miembro del comité de dirección del Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili. La misma señala que «ahora más que nunca existe la necesidad de buscar otras maneras de financiar los proyectos, ya que la investigación biomédica es cara». Un total de 50 científicos, entre los tres centros que desarrollan el estudio, participan en la investigación BipoGent, de los que 15 son del Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili.

Las donaciones se pueden efectuar a través de las páginas web www.iispv.cat/fes_una_donacio.html y bipogent.cat/donatius. Las aportaciones pueden oscilar entre los 20 y los 100 euros, aunque también se pueden donar otras cantidades. «Cualquier aportación es importante y todas suman, independientemente de la cantidad», recuerda Elisabet Vilella.

Aunque BipoGent es el primer estudio abierto a esta experiencia, la investigadora Vilella destaca que a partir de ahora «el sistema de financiación a través de donaciones tiene que consolidarse en el ámbito de la investigación biomédica en el conjunto de la provincia». Asimismo, la directora del área de investigación del Hospital Universitari Institut Pere Mata recuerda que «este modelo de financiación ya funciona en otros países, y sobre todo en el ámbito anglosajón» y añade que «aquí si no se ha fomentado más es porque no existen ventajas fiscales».

Contraprestación

Para agradecer las aportaciones voluntarias, el IISPV prevé que los mecenas puedan conocer más de cerca las investigaciones, así como los resultados que genere cada estudio ‘en exclusiva’. «De esta manera las personas que contribuyan económicamente se sentirán parte de las investigaciones y más cerca la actividad de los científicos», asegura Elisabet Vilella, quien añade que «también serán testigos de cómo su dinero es útil». La misma investigadora avanza que «también prevemos planificar, con la colaboración del Ayuntamiento de Reus, diferentes acciones con el objetivo de explicar el trabajo del centro de investigación y que la gente se anime a realizar donaciones».

Campaña para captar voluntarios

Además de buscar donaciones, cabe recordar que la investigación BipoGent también requiere la colaboración de voluntarios. En total se necesitan 600 personas entre los tres centros que participan en el estudio, el Institut Pere Mata, el Hospital Clínic de Barcelona y la Fundació Germanes Hospitalàries.

En julio el Institut Pere Mata inició una campaña para reclutar a los voluntarios. Para participar es necesario tener entre 18 y 55 años y la mitad de los 200 voluntarios tienen que haber sido diagnosticados con trastorno bipolar (en fase eutímica, es decir, sin sintomatología), mientras que el centenar restante tienen que ser personas sanas. Para ser voluntario hay que registrarse en la web http://bipogent.cat/contacte.

Notícia

fotonoticia_20160719124547_640

L’Institut Pere Mata lidera un estudi pioner del trastorn bipolar

Es busquen 600 persones voluntàries a tot Catalunya per dur a terme la recerca

L’Institut Pere Mata coordina un treball de recerca pioner del trastorn bipolar, en el qual hi participen l’Hospital Clínic de Barcelona i la Fundació germanes Hospitalàries (Fidmag). En aquesta aliança dels tres centres hospitalaris, un equip conjunt de prop d’una cinquantena d’investigadors vol analitzar la relació entre la mielina -la substància blanca del cervell- i la gravetat d’aquesta malaltia psiquiàtrica greu, i quin paper hi juga un gen en concret, el DDR1. És la primera vegada que s’estudia la influència d’aquest gen en el trastorn bipolar. Per dur a terme la recerca, es necessiten 600 persones, 300 pacients i 300 voluntaris sans. La quantitat de la mostra, el treball exhaustiu -s’estimen tres anys d’estudi- i les proves tan especialitzades donen al projecte una dimensió poc habitual. Des de l’Institut Pere Mata es fa una crida a la participació per poder investigar i posar llum sobre una malaltia que pateixen més de 100.000 persones a Catalunya.

Es calcula que a Catalunya més de 100.000 persones pateixen trastorn bipolar, una malaltia psiquiàtrica greu que afecta els mecanismes que regulen l’estat d’ànim, i més de 300.000 estan afectades pels diferents tipus del trastorn. A les comarques tarragonines la prevalença està al voltant de l’1% de la població. Per tant, s’estima que unes 8.000 persones poden presentar la malaltia.

El projecte, batejat amb l’acrònim ‘BipoGent’, és el primer d’aquestes característiques que es porta a terme al país, i els investigadors apunten la peculiaritat de l’estudi fins i tot a nivell internacional. Amb nom i logotip propi, es presenta públicament per trobar les 600 persones d’entre 18 i 55 anys que calen per a l’estudi, la meitat de les quals han d’estar diagnosticades amb trastorn bipolar i trobar-se en fase eutímica, és a dir, estabilitzats, sense episodis actius.

De cada centre hospitalari en dependran 200 persones -100 amb trastorn i 100 que no el pateixin. Tots ells se sotmetran a diverses visites amb un psiquiatra i un psicòleg, que els faran proves clíniques i neuropsicològiques. També se’ls farà una extracció de sang i una ressonància magnètica cranial que només es pot realitzar a la Fundació Pasqual Maragall, l’únic centre preparat que hi ha a Catalunya. Així, l’estudi pivotarà sobre tres vessants: l’avaluació clínica, la genètica i la neuroimatge. Per això s’ha fet necessària l’organització d’un equip multidisciplinar.

Un estudi previ sobre l’esquizofrènia

Fins ara no s’havia estudiat el paper del gen DDR1 en l’estructura i el funcionament del cervell de persones amb trastorn bipolar. L’Institut Pere Mata parteix del precedent d’haver estudiat aquest gen i la seva relació amb l’esquizofrènia. Ambdues patologies tenen cert solapament en símptomes i en genètica. Les persones que les pateixen tenen alterada la mielina. Per aquest motiu, el grup de recerca de la biòloga Elisabet Vilella, va pensar que aquest gen, que es troba en la mielina i està relacionat amb la susceptibilitat de desenvolupar esquizofrènia, també podria estar-ho en el cas del trastorn bipolar.

Factors de risc genètics i ambientals

Elisabet Vilella, directora de recerca de l’Institut Pere Mata que coordina el projecte, explica que factors genètics i ambientals poden condicionar l’aparició d’aquesta malaltia crònica. Per això, apunta que l’estudi té per objectiu “demostrar que les persones poden tenir una variant genètica que condiciona que la substància blanca del cervell sigui diferent i siguin més propenses a patir trastorn bipolar, així com també per factors ambientals, com experiències traumàtiques de la infància com ara maltractaments”. “És possible que trobem resultats positius”, augura Vilella.

Finançat en un 50%

El projecte, a tres anys vista, ha rebut finançament del Ministeri d’Economia i Competitivitat, si bé només sufraga un 50% del pressupost de l’estudi, cosa que ha fet rebaixar les expectatives inicials del projecte i haver de buscar donacions. De moment, des de Pere Mata, que lidera aquest projecte conjunt, està fent difusió de l’estudi per a la cerca de donacions, però sobretot, de les 600 persones voluntàries, amb la idea d’engegar al setembre i en un any començar a treballar amb els voluntaris.

Notícia

pere_mata_3_editora_14_1101_1

Entrevista amb la Dra. Vilella, coordinadora de BipoGent

Es calcula que 8.000 persones a la demarcació de Tarragona poden presentar trastorn bipolar, i 100.000 a tot Catalunya. Precisament en aquest àmbit, l’Institut Pere Mata impulsa, en col•laboració amb dos centres més, un estudi pioner al món pel seu abast en tots els sentits. Busquen 600 voluntaris d’arreu del país per investigar els condicionants genètics d’aquesta malaltia.

L’Institut Pere Mata de Reus, l’Hospital Clínic i de Barcelona i la Fundació germanes Hospitalàries, amb seu a Sant Boi de Llobregat, duran a terme un estudi pioner en l’àmbit de la salut mental. És pioner, per una banda, perquè s’espera analitzar una població de 600 persones. La meitat seran pacients amb diagnòstic de trastorn bipolar, però que no presentin, en el moment de participar a l’estudi, símptomes o episodis. L’altra meitat ha de ser població catalogada de ‘sana’, és a dir, sense trastorns mentals. Un altre tret que converteix l’estudi en pioner és el seu abast científic. S’investigaran tres fronts. Per una banda, el genètic, liderat per l’Institut Pere Mata, i que vol esbrinar la implicació d’un gen concret en l’aparició i, sobretot l’evolució del trastorn bipolar. El gen escollit, anomenat DDR1, és el mateix que l’Institut ja ha estudiat en pacients amb esquizofrènia, fet pel qual han optat per analitzar-lo, també, en aquest cas.

‘És una proteïna que està a la substància blanca del cervell, la mielina, que és la capa que envolta la connexió entre les neurones’, explica Elisabet Vilella, directora de recerca de l’Institut Pere Mata i coordinadora del projecte. ‘Nosaltres ja l’havíem estudiat prèviament en esquizofrènia, aquesta proteïna, i hi havíem trobat una relació. El trastorn bipolar i l’esquizofrènia comparteixen certes característiques com la base genètica, i la mielina ja s’ha vist que està alterada tant en l’esquizofrènia com en el trastorn bipolar’. L’estudi també atacarà la vessant clínica dels voluntaris per detectar condicionants ambientals. És a dir, s’estudiarà fins a quin punt, per exemple, haver viscut una experiència traumàtica condiciona la persona a patir trastorn bipolar o a patir-lo en un grau superior.

Segons explica Vilella, la hipòtesi a partir de la qual es desenvolupa l’estudi és ‘poder demostrar que les persones poden tenir una variant genètica que condiciona que la seva substància blanca sigui diferent i que això els fa més propensos a tenir trastorn bipolar; i que a més, això pugui estar modulat per algunes variables com, per exemple, el fet d’haver viscut alguna experiència traumatitzant’. La tercera pota de l’estudi és la neuroimatge. A través de d’una ressonància s’analitzarà la diferència entre l’activitat cerebral dels pacients diagnosticats i els sans, o la diferència entre els mateixos pacients diagnosticats en funció del grau de la malaltia. L’estudi, pressupostat amb 270.000 euros provinents del govern central, té previst començar la seva activitat el proper mes de setembre amb una durada de 3 anys. Els primers 18 mesos es dedicaran a trobar els 100 voluntaris sans i els 100 diagnosticats que necessita cadascun dels centres que hi participa. Entre l’equip coordinador i el personal necessari a cada centre, l’estudi implicarà al voltant d’una quarantena d’investigadors.

Notícia

1468940729_528202_1468941348_noticia_normal

L’Institut Pere Mata investiga els gens que intervenen en el trastorn bipolar

L’Institut Pere Mata durà a terme un estudi pioner en el trastorn bipolar

L’objectiu és demostrar que les persones poden tenir una variant genètica que els fa més propensos a tenir la malaltia.

L’Institut Pere Mata de Reus, juntament amb l’Hospital Clínic de Barcelona i la Fundació germanes Hospitalàries de Sant Boi de Llobregat (FIDMAG), durà a terme un estudi anomenat BIPOGENT que pretén analitzar les possibles variants que fan a una persona més propensa a tenir el trastorn bipolar.

L’Institut Pere Mata comença un estudi genètic pioner en el transtorn bipolar amb l’ajuda d’investigadors de l’Hospital Clínic i de Fundació germanes Hospitalàries de Sant Boi del Llobregat. / Àlex Soler

Què és el trastorn bipolar?

Cristina Sáez, la Cap de servei de la Xarxa Comunitària d’Adults, el defineix com “una malaltia que afecta a l’ànim però també afecta al comportament i a la cognició, és a dir, al pensament”. El trastorn bipolar és una malaltia crònica cíclica que pateixen prop de 8.000 persones a la demarcació de Tarragona. Els pacients pateixen episodis depressius i maníacs intercalats amb episodis d’eutímics, és a dir, estadis on no es pateix cap trastorn de l’ànim. Segons el tipus d’episodis i la seva intensitat s’identifiquen diferents tipus de trastorn bipolar.

El tractament del trastorn bipolar es farmacològic. Mitjançant estabilitzadors de l’ànim s’intenta minimitzar els cicles alterats i prolongar els estadis eutímics per a que el pacient pateixi les mínimes alteracions possibles. Tot i això, també s’empra l’atenció psicològica i educativa per complementar al tractament farmacològic.

BIPOGENT

L’estudi consisteix en utilitzar tècniques de la genètica, la neuroimatge i proves neuropsicològiques i d’avaluació de funcionament i maneig psicosocial de 600 voluntaris. L’objectiu és estudiar el paper del gen DDR1, que ja es va provar que tenia pes en el desenvolupament de l’esquizofrènia, en el procés del trastorn bipolar i determinar que les persones amb una variant genètica específica són més propensos a patir-lo. A més, es volen identificar l’acció que fan les variables ambientals, com maltractaments o situacions de dol, com pot ser la mort d’un ésser estimat, en el desenvolupament de la malaltia.

Poc a poc, la medicina està prenent un caire més personal i estudis com aquests tenen l’objectiu d’aprofundir al màxim en els seus respectius camps i poder proporcionar una atenció personalitzada als pacients.

Voluntaris

A la demarcació, l’Institut Pere Mata de Reus busca 100 voluntaris sans que vulguin participar en el projecte i ajudar a dur a terme l’estudi. D’altra banda, també és busquen persones que pateixin el trastorn bipolar però estiguin en fase d’eutímia. Els interessats poden trucar al 683 303 530 per a més informació.

Notícia