fotonoticia_20160719124547_640

L’Institut Pere Mata lidera un estudi pioner del trastorn bipolar

Es busquen 600 persones voluntàries a tot Catalunya per dur a terme la recerca

L’Institut Pere Mata coordina un treball de recerca pioner del trastorn bipolar, en el qual hi participen l’Hospital Clínic de Barcelona i la Fundació germanes Hospitalàries (Fidmag). En aquesta aliança dels tres centres hospitalaris, un equip conjunt de prop d’una cinquantena d’investigadors vol analitzar la relació entre la mielina -la substància blanca del cervell- i la gravetat d’aquesta malaltia psiquiàtrica greu, i quin paper hi juga un gen en concret, el DDR1. És la primera vegada que s’estudia la influència d’aquest gen en el trastorn bipolar. Per dur a terme la recerca, es necessiten 600 persones, 300 pacients i 300 voluntaris sans. La quantitat de la mostra, el treball exhaustiu -s’estimen tres anys d’estudi- i les proves tan especialitzades donen al projecte una dimensió poc habitual. Des de l’Institut Pere Mata es fa una crida a la participació per poder investigar i posar llum sobre una malaltia que pateixen més de 100.000 persones a Catalunya.

Es calcula que a Catalunya més de 100.000 persones pateixen trastorn bipolar, una malaltia psiquiàtrica greu que afecta els mecanismes que regulen l’estat d’ànim, i més de 300.000 estan afectades pels diferents tipus del trastorn. A les comarques tarragonines la prevalença està al voltant de l’1% de la població. Per tant, s’estima que unes 8.000 persones poden presentar la malaltia.

El projecte, batejat amb l’acrònim ‘BipoGent’, és el primer d’aquestes característiques que es porta a terme al país, i els investigadors apunten la peculiaritat de l’estudi fins i tot a nivell internacional. Amb nom i logotip propi, es presenta públicament per trobar les 600 persones d’entre 18 i 55 anys que calen per a l’estudi, la meitat de les quals han d’estar diagnosticades amb trastorn bipolar i trobar-se en fase eutímica, és a dir, estabilitzats, sense episodis actius.

De cada centre hospitalari en dependran 200 persones -100 amb trastorn i 100 que no el pateixin. Tots ells se sotmetran a diverses visites amb un psiquiatra i un psicòleg, que els faran proves clíniques i neuropsicològiques. També se’ls farà una extracció de sang i una ressonància magnètica cranial que només es pot realitzar a la Fundació Pasqual Maragall, l’únic centre preparat que hi ha a Catalunya. Així, l’estudi pivotarà sobre tres vessants: l’avaluació clínica, la genètica i la neuroimatge. Per això s’ha fet necessària l’organització d’un equip multidisciplinar.

Un estudi previ sobre l’esquizofrènia

Fins ara no s’havia estudiat el paper del gen DDR1 en l’estructura i el funcionament del cervell de persones amb trastorn bipolar. L’Institut Pere Mata parteix del precedent d’haver estudiat aquest gen i la seva relació amb l’esquizofrènia. Ambdues patologies tenen cert solapament en símptomes i en genètica. Les persones que les pateixen tenen alterada la mielina. Per aquest motiu, el grup de recerca de la biòloga Elisabet Vilella, va pensar que aquest gen, que es troba en la mielina i està relacionat amb la susceptibilitat de desenvolupar esquizofrènia, també podria estar-ho en el cas del trastorn bipolar.

Factors de risc genètics i ambientals

Elisabet Vilella, directora de recerca de l’Institut Pere Mata que coordina el projecte, explica que factors genètics i ambientals poden condicionar l’aparició d’aquesta malaltia crònica. Per això, apunta que l’estudi té per objectiu “demostrar que les persones poden tenir una variant genètica que condiciona que la substància blanca del cervell sigui diferent i siguin més propenses a patir trastorn bipolar, així com també per factors ambientals, com experiències traumàtiques de la infància com ara maltractaments”. “És possible que trobem resultats positius”, augura Vilella.

Finançat en un 50%

El projecte, a tres anys vista, ha rebut finançament del Ministeri d’Economia i Competitivitat, si bé només sufraga un 50% del pressupost de l’estudi, cosa que ha fet rebaixar les expectatives inicials del projecte i haver de buscar donacions. De moment, des de Pere Mata, que lidera aquest projecte conjunt, està fent difusió de l’estudi per a la cerca de donacions, però sobretot, de les 600 persones voluntàries, amb la idea d’engegar al setembre i en un any començar a treballar amb els voluntaris.

Notícia

pere_mata_3_editora_14_1101_1

Entrevista amb la Dra. Vilella, coordinadora de BipoGent

Es calcula que 8.000 persones a la demarcació de Tarragona poden presentar trastorn bipolar, i 100.000 a tot Catalunya. Precisament en aquest àmbit, l’Institut Pere Mata impulsa, en col•laboració amb dos centres més, un estudi pioner al món pel seu abast en tots els sentits. Busquen 600 voluntaris d’arreu del país per investigar els condicionants genètics d’aquesta malaltia.

L’Institut Pere Mata de Reus, l’Hospital Clínic i de Barcelona i la Fundació germanes Hospitalàries, amb seu a Sant Boi de Llobregat, duran a terme un estudi pioner en l’àmbit de la salut mental. És pioner, per una banda, perquè s’espera analitzar una població de 600 persones. La meitat seran pacients amb diagnòstic de trastorn bipolar, però que no presentin, en el moment de participar a l’estudi, símptomes o episodis. L’altra meitat ha de ser població catalogada de ‘sana’, és a dir, sense trastorns mentals. Un altre tret que converteix l’estudi en pioner és el seu abast científic. S’investigaran tres fronts. Per una banda, el genètic, liderat per l’Institut Pere Mata, i que vol esbrinar la implicació d’un gen concret en l’aparició i, sobretot l’evolució del trastorn bipolar. El gen escollit, anomenat DDR1, és el mateix que l’Institut ja ha estudiat en pacients amb esquizofrènia, fet pel qual han optat per analitzar-lo, també, en aquest cas.

‘És una proteïna que està a la substància blanca del cervell, la mielina, que és la capa que envolta la connexió entre les neurones’, explica Elisabet Vilella, directora de recerca de l’Institut Pere Mata i coordinadora del projecte. ‘Nosaltres ja l’havíem estudiat prèviament en esquizofrènia, aquesta proteïna, i hi havíem trobat una relació. El trastorn bipolar i l’esquizofrènia comparteixen certes característiques com la base genètica, i la mielina ja s’ha vist que està alterada tant en l’esquizofrènia com en el trastorn bipolar’. L’estudi també atacarà la vessant clínica dels voluntaris per detectar condicionants ambientals. És a dir, s’estudiarà fins a quin punt, per exemple, haver viscut una experiència traumàtica condiciona la persona a patir trastorn bipolar o a patir-lo en un grau superior.

Segons explica Vilella, la hipòtesi a partir de la qual es desenvolupa l’estudi és ‘poder demostrar que les persones poden tenir una variant genètica que condiciona que la seva substància blanca sigui diferent i que això els fa més propensos a tenir trastorn bipolar; i que a més, això pugui estar modulat per algunes variables com, per exemple, el fet d’haver viscut alguna experiència traumatitzant’. La tercera pota de l’estudi és la neuroimatge. A través de d’una ressonància s’analitzarà la diferència entre l’activitat cerebral dels pacients diagnosticats i els sans, o la diferència entre els mateixos pacients diagnosticats en funció del grau de la malaltia. L’estudi, pressupostat amb 270.000 euros provinents del govern central, té previst començar la seva activitat el proper mes de setembre amb una durada de 3 anys. Els primers 18 mesos es dedicaran a trobar els 100 voluntaris sans i els 100 diagnosticats que necessita cadascun dels centres que hi participa. Entre l’equip coordinador i el personal necessari a cada centre, l’estudi implicarà al voltant d’una quarantena d’investigadors.

Notícia

1468940729_528202_1468941348_noticia_normal

L’Institut Pere Mata investiga els gens que intervenen en el trastorn bipolar

L’Institut Pere Mata durà a terme un estudi pioner en el trastorn bipolar

L’objectiu és demostrar que les persones poden tenir una variant genètica que els fa més propensos a tenir la malaltia.

L’Institut Pere Mata de Reus, juntament amb l’Hospital Clínic de Barcelona i la Fundació germanes Hospitalàries de Sant Boi de Llobregat (FIDMAG), durà a terme un estudi anomenat BIPOGENT que pretén analitzar les possibles variants que fan a una persona més propensa a tenir el trastorn bipolar.

L’Institut Pere Mata comença un estudi genètic pioner en el transtorn bipolar amb l’ajuda d’investigadors de l’Hospital Clínic i de Fundació germanes Hospitalàries de Sant Boi del Llobregat. / Àlex Soler

Què és el trastorn bipolar?

Cristina Sáez, la Cap de servei de la Xarxa Comunitària d’Adults, el defineix com “una malaltia que afecta a l’ànim però també afecta al comportament i a la cognició, és a dir, al pensament”. El trastorn bipolar és una malaltia crònica cíclica que pateixen prop de 8.000 persones a la demarcació de Tarragona. Els pacients pateixen episodis depressius i maníacs intercalats amb episodis d’eutímics, és a dir, estadis on no es pateix cap trastorn de l’ànim. Segons el tipus d’episodis i la seva intensitat s’identifiquen diferents tipus de trastorn bipolar.

El tractament del trastorn bipolar es farmacològic. Mitjançant estabilitzadors de l’ànim s’intenta minimitzar els cicles alterats i prolongar els estadis eutímics per a que el pacient pateixi les mínimes alteracions possibles. Tot i això, també s’empra l’atenció psicològica i educativa per complementar al tractament farmacològic.

BIPOGENT

L’estudi consisteix en utilitzar tècniques de la genètica, la neuroimatge i proves neuropsicològiques i d’avaluació de funcionament i maneig psicosocial de 600 voluntaris. L’objectiu és estudiar el paper del gen DDR1, que ja es va provar que tenia pes en el desenvolupament de l’esquizofrènia, en el procés del trastorn bipolar i determinar que les persones amb una variant genètica específica són més propensos a patir-lo. A més, es volen identificar l’acció que fan les variables ambientals, com maltractaments o situacions de dol, com pot ser la mort d’un ésser estimat, en el desenvolupament de la malaltia.

Poc a poc, la medicina està prenent un caire més personal i estudis com aquests tenen l’objectiu d’aprofundir al màxim en els seus respectius camps i poder proporcionar una atenció personalitzada als pacients.

Voluntaris

A la demarcació, l’Institut Pere Mata de Reus busca 100 voluntaris sans que vulguin participar en el projecte i ajudar a dur a terme l’estudi. D’altra banda, també és busquen persones que pateixin el trastorn bipolar però estiguin en fase d’eutímia. Els interessats poden trucar al 683 303 530 per a més informació.

Notícia

_MG_0339 copiacolor

Impulsen un estudi del trastorn bipolar a Reus

L’Institut Pere Mata participa en un projecte coordinat amb dos centres hospitalaris més i per al qual es necessiten sis-centes persones

L’Institut Pere Mata coordina un treball de recerca pioner del trastorn bipolar, en el qual participen l’hospital Clínic de Barcelona i la Fundació Germanes Hospitalàries (Fidmag). En aquesta aliança dels tres centres hospitalaris, un equip conjunt format per prop de cinquanta investigadors vol analitzar la relació entre la mielina (la substància blanca del cervell) i la gravetat d’aquesta malaltia psiquiàtrica greu, i quin paper hi té un gen en concret, el DDR1. És la primera vegada que s’estudia la influència d’aquest gen en el trastorn bipolar.

Per dur a terme la recerca, es necessiten sis-centes persones, tres-cents pacients i tres-cents voluntaris sans. La quantitat de la mostra, el treball exhaustiu –s’estimen tres anys d’estudi– i les proves tan especialitzades donen al projecte una dimensió poc habitual.

De cada centre hospitalari participant en dependran dues-centes persones (cent amb trastorn i cent que no el pateixin). Totes se sotmetran a diverses visites amb un psiquiatra i un psicòleg, que els faran proves clíniques i neuropsicològiques.

LA XIFRA

600
persones es necessiten per dur a terme l’estudi; 300 són pacients i els 300 restants, voluntaris sans.

Un projecte pioner al nostre país

El projecte, batejat amb l’acrònim BipoGent, és el primer d’aquestes característiques que es porta a terme al país, i els investigadors destaquen la peculiaritat de l’estudi fins i tot en l’àmbit internacional. Amb nom i logotip propis, es presenta públicament per trobar les sis-centes persones d’entre 18 i 55 anys que calen per a l’estudi, la meitat de les quals han d’estar diagnosticades amb trastorn bipolar i trobar-se en fase eutímica, és a dir, estabilitzades, sense episodis actius.

Es calcula que a Catalunya hi ha més de 100.000 persones que pateixen trastorn bipolar, una malaltia psiquiàtrica greu que afecta els mecanismes que regulen l’estat d’ànim, i més de 300.000 estan afectades pels diferents tipus del trastorn. A les comarques tarragonines la prevalença està al voltant de l’1% de la població. Per tant, s’estima que unes 8.000 persones poden tenir la malaltia.